Sempre Barça


Bojan, el Laudrup de Linyola:

“Si sortim a jugar així, no guanyarem res”, ho va veure Guardiola i tothom que va patir els horrorosos primers 25 minuts del Barça. Però fins i tot  el pitjor partit de la temporada va servir per descobrir a Bojan com a passador, molta mobilitat per la banda, encarant constantment al defensa i tres assitències que les podria haver signat Laudrup, Ibra o Xavi. Bé Bojan , la filosofia del Barça es l’equip per damunt de tot i amb partits com el d’ahir Bojan es va guanyar formar part d’aquest equip de somni.

El día de Ronnie:

Ronaldinho Gaucho es va berenar solet a la Juventus, dos golets, molts somriures i molta, moltíssima classe. Ahir 10 de Gener, els astres estaven amb en Ronnie, ell va fer dos gols però el més curiós del cas es que en el partit Oporto – Uniao Leiria jugat també ahir i que va acabar amb 3-2 a favor del Oporto, els golejadors de l’Uniao Leiria van ser Gaucho i Ronny , dos defenses, casualitat ?

Un acudit:

El Florentimo Real Madrid hauria de gastar uns dinerons al mercat d’hivern i fitxar a Kome, jugador del Tenerife i al pròxim partit el mig camp dels blancs podria ser:  Guti Kome Kaka . ( Explica’t per un oient a la retransmissió del Barça juga a Rac1) .

I Messi …

Messi es un davanter centre amb els moviments i la definició de Romario, un extrem amb la velocitat de Stoickhov i el driblatge de Ronaldinho, un mig campista amb la visió de Xavi i un lider a l’alçada de Maradona al Nàpols. El millor jugador del món actualment i si segueix així , es convertirà en el millor jugador de futbol de tots els temps.

“¡Y el año que viene vamos a seguir! ¡Vamos a ganar más y vamos a seguir festejando! ¡¡Visca el Barça y Visca Cataluña!!.

Messi.



juasch, juasch


juasch, juaschNo sé perquè al superperiodistaesportiu de la contra de l’As[s] (cul en anglès), no se li ha acudit. Ell, que és el supermestreocurrent de l’acudit (valgui la redundància), escatològic i punyent. Ell, que no li cauen els anells a l’hora de ridiculitzar o satiritzar les situacions o decisions del món del futbol o de qualque cosa que es posi en el punt de mira. Pot ser que aquest paladí del sarcasme, galàctic del periodisme, tertulià d’alta volada, no ens avisi d’allò que ens ve a sobre, d’allò que ens caurà al damunt?

I és que la situació és preocupant, per una banda es perfila a l’horitzó l’atzucac de Silv[el]a o la daga Florentina/o d’Andrenio, però potser no en fa referència ja que està dolgut amb els acadèmics de la llengua espanyola per no reconèixer la seva aportació sublim a la llengua de Cervantes. (Campió del món d’Enduro natural de Cambrils).

A continuació, l’amenaça de convertir-se paradigmàticament en la pèrfida Albió[l], botxí executor de tantes “armadas invencibles”, però es pot donar el cas que algú li tirés en cara que Villa Miseria también es América (de Bernardo Verbitsky ,cosí per part de mare de Jaime Lissavetzky, que alguna cosa té a veure amb l’esport, però no recordo quina) i tot plegat es converteixi en una dècada infame.

Però el més preocupant, després de mesos de caguera mediàtica, és que ens trobem davant de l’esdevenidor amb una mitja de doble Diarr[e]a, ai lass! i que invariablement i sense aturador esdevindrà pastosa kaka (altrament dit merda) sota el complaent verb florit de Vald[ano].

No sé com és que el juasch, juasch, no ens informa de tot aquest merder, però com a bon cristià[ano] després es perdona tot, només cal anar a missa el diumenge per veure algú vestit de blanc aixecant una copa gloriosa.



Titafredes que no donen la talla.


Deia un amic en una de les seves reflexions públiques que els mediocres «son capaços de dur a terme les més malabàriques aliances per impedir que algú amb intel·ligència, efectivitat, honestedat, coherència… els pugui posar en evidència» i que només tenien un handicap, «la història no els dedicarà una sola línia». Aquesta lúcida reflexió la podem aplicar en qualsevol àmbit, política, treball, esport… dons malauradament estant farcits de mediocres, incompetents i ineptes que es tapen les seves vergonyes (incapacitats) els uns als altres i fan conxorxa tàcitament per subestimar i fins i tot sabotejar l’«adversari».

La majoria de vegades fan servir el que jo anomeno la tàctica del “paleta”, una de calç i un altra d’arena; comencen amb un elogi a vegades desmesurat per tot seguit posar tot l’èmfasi en una «possible» errada que es pot donar (però que encara no s’ha donat) sustentada en dades extretes de l’arxiu d’una memòria esbiaixada, en altres circumstàncies i amb altres protagonistes.

També podríem afirmar, que quant una persona o col·lectiu sobresurten, fan les coses bé, s’esforcen, són efectius, coherents i treballen amb intel·ligència, es veuen més els qui no donen la talla, els que patinen i es justifiquen fins a donar una imatge realment patètica.

Per tot això que acabo d’exposar espero que el Barça guanyi la lliga, la copa i la champions i deixi en evidència el grapat de mediocres opinadors, locutors, teòrics, exentrenadors comentaristes, periodistes i demés titafredes que no donen la talla.

Una cosa és segura, la història no els dedicarà ni una sola línia.



La porra del Barça – Madrid


Falten només 2 dies pel Barça – Madrid més esperat pels afeccionats culés, qui més qui menys veu una golejada, sobretot després de que el Madrid ahir gastés un dels pocs tòpics futbolístics que li quedaven per mantindre l’esperança “entrenador nou, victòria segura”, ahir Juande Ramos s’estrenava amb un 3 a 0 contra el Zenit i s’atrevia a contradir la sinceritat i realisme de Schuster, afirmant que el Madrid pot guanyar al Camp Nou.

Jo estic amb Schuster, la banda del Madrid se n’emportarà un bon cabàs, hi ha moltes ganes de revenja a can Barça i jo aposto pel Barça 5 – Madrid 0 tot i que potser em quedaré curt. Tu que hi dius?



No em desperteu


Després de dues temporades en les que els afeccionats del Barça veiem el nostre equip com llençava partits i títols per culpa de la falta de compromís i ambició de la gran majoria de la plantilla i d’un cos tècnic que pel que ara sembla ho encomanava tot a la gran qualitat individual dels jugadors, aquesta temporada arriba Pep Guardiola i com si es tractés d’una poció màgica ens convertim en un equip d’irreductibles invencibles comandats per Asterix “Messi” i Obelix “Eto’o” que tenen acollonida a mitja Espanya futbolística i embadalida a l’altre mitja.

En Pep es el druida que prepara la poció,  amb uns ingredients que no son cap secret per ningú i que conformen una recepta digne d’un restaurant amb 3 o 4 estrelles Michelin, una delícia pel paladar que fa que cada cop que hi ha partit ens posem el pitet i des de la primera passada de Xavi ens comença a caure la baba.

Però es que a part d’això que ja ens fa feliços a la majoria d’afeccionats , resulta que a la capital del imperio en Juli Cesar Calderón es gasta els diners en bacanals i s’encapritxa de ballarines portugueses que no li fan ni cas, mentre els seus generals, Mijatovus, Portugalus i Schusterus es desgasten en batalles internes per assolir alguns, l’anhelat poder i d’altres una jubilació anticipada que els permeti continuar oferint els seus serveis a tropes de menys renom però més lluitadores.

Els infiltrats que tenim a prop del nostre poblet també es freguen els ulls mirant la distància futbolística que els separa dels seus veïns, el general Berberechus mira el fortí que està construint a les afores i pensa que molt probablement l’estrenaran contra el Nàstic o contra el Barça Atlètic.

I mentrestant nosaltres riem , gaudim, traiem pit  i ens sentim orgullosos de ser del Barça, de formar part ,en més o menys mesura, d’aquest club d’irreductibles invencibles que volen conquerir Espanya, Europa i el Món.

Per això si tot es un somni i em trobeu adormit en qualsevol lloc, si us plau no em desperteu, gràcies.

 

Asterix

 



Passes de puça


L’Espanyol pel 33 : El dimecres a les 21 ens disposàvem amb en fifthbusiness a veure el Barça – Benidorm de la Copa per TV3 , de sobte quan portaven 5 minuts de la primera part van canviar la senyal d’emissió i van connectar amb el partit Espanyol – Celta. La primera reacció va ser obrir el balcó i llençar la televisió però al cap de 5 minuts van tornar a punxar el Barça i vam decidir encendre el forn per preparar unes pizzes. Quan es començava a fondre el formatge i com per art de bruixeria Messi es va convertir en Callejón, bocabadats i esmaperduts vam recórrer de dalt a baix tots els canals de la TDT i …. res.

Si Televisió de Catalunya té el Canal33 , el K3, el 3/24, el 300 … , perquè no prioritzen?. L’Espanyol no es mereix per futbol, prestigi, història i jugadors compartir emissió amb el Barça, es com si TV3 un dia decideix programar “No es país para viejos” i combina l’emissió amb “El abuelo tiene un plan”, increïble. L’Espanyol pel 33 i sinó pel Disney Channel.

Fifa 2009 : Ja ha sortit al mercat el fantàstic joc de futbol Fifa 2009 i com cada any es una mica millor que el de l’any passat, les cares i els moviments dels jugadors cada cop son més reals, els estadis reproduïts al mínim detall i fins i tot Hleb corre com una Pepa.

Però els magnífics programadors no s’han adonat que Puyol, el gran capità blaugrana , utilitza sempre un braçalet amb la senyera i com que això de fer un parell de ratlles més deu ser més complicat que fer les dents de Ronaldinho, li han posat la bandera espanyola al braç , esperem que amb les noves actualitzacions online del joc sàpiguen rectificar sinó haurem de començar a escoltar els fans de PES.

Ànims Rudd : Als de l’Ulldepoll ens agrada veure bon futbol, per això som del Barça però hi ha una notícia que afecta a un jugador del Real Madrid que ens ha deixat glaçats per l’admiració que li tenim. Ruud van Nistelrooy s’ha trencat el genoll un altre cop, ja li va passar abans de que fos traspassat del PSV al Manchester United però ara ja té uns quants anys més i li costarà Déu i ajuda recuperar-se.

Rudd des de l’Ulldepoll esperem que et recuperis el més aviat possible i que ens tornis a fer xalar amb els teus gols encara que sigui amb el Real Madrid. Ànims Rudd!!!!