Conferència del Dalai Lama


(…)Hem d’aprendre de les experiències passades. Si mirem enrere, cap al segle passat, la causa més devastadora del patiment humà, per a resoldre diferències i conflictes, ha estat la cultura de la violència. El repte que tenim davant nostre és fer que aquest nou segle XXI sigui un segle de diàleg, on els conflictes es resolguin sense violència.

En les societats humanes sempre hi haurà diferències d’opinions i d’interessos. De tota manera, la realitat és que avui tots depenem uns dels altres i de l’entorn, i tenim que coexistir en aquest petit planeta. Com a resultat, la única manera sensata i intel·ligent de resoldre les diferències i xocs d’interessos, tant entre els individus com entre les comunitats i nacions, és mitjançant el diàleg, amb un esperit de compromís i de reconciliació. Necessitem investigar, desenvolupar i transmetre aquest esperit de no-violència i invertir en aquests esforços tants recursos com els que invertim en la defensa militar.

(…)La cultura budista del Tibet inspira els tibetans amb valors i conceptes de compassió, perdó, paciència i respecte per totes les formes de vida, que són de benefici pràctic i convenients en la vida diària. Per això desitgem preservar-la. Malauradament, la nostra cultura budista i la nostra forma de vida estan en vies d’extingir-se. La majoria dels plans de “desenvolupament” xinesos en el Tibet, estan dissenyats per integrar completament el Tibet en la societat i la cultura xineses i aclaparar els tibetans demogràficament, traslladant a un gran nombre de xinesos al Tibet. Aquesta política és nociva per a una nació orgullosa i una cultura com la xinesa, i contrària a l’esperit del segle XXI.

(…) El meu sincer desig és que els líders xinesos trobin el coratge, la saviesa i la visió, per solucionar el tema tibetà mitjançant les negociacions. Crear un clima polític que condueixi a una suau transició de la Xina cap a una nova era no seria únicament útil, sinó que la imatge de la Xina es veuria en un cim per a tot el món. Això tindria un fort impacte positiu en la gent de Taiwan i contribuiria molt a millorar les relacions entre la Xina i l’Índia, inspirant una veritable confiança i seguretat. Els temps de canvis també ho són d’oportunitats. Crec fermament que un dia tindrem l’oportunitat de diàleg i de pau, perquè no hi ha cap altra opció, ni per a la Xina, ni per a nosaltres. L’actual estat dels fets en el Tibet, no contribueix de cap manera a mitigar els greuges dels tibetans, ni duu estabilitat ni unitat a la República Popular Xinesa. Tard o d’hora, els dirigents de Beijing tindran que afrontar aquest fet. Per part meva, jo segueixo confiant en el procés de diàleg. Tan aviat com hi hagi un senyal positiu de Beijing, els representants designats per mi, estaran a punt per a entrevistar-se amb oficials del govern xinès, en qualsevol moment i a qualsevol lloc.

La meva postura respecte a la situació del Tibet és molt clara: no estic buscant independència. Com he dit ja moltes vegades, el que persegueixo és que se’ls doni als tibetans l’oportunitat de tenir una legítima autonomia per poder preservar la seva civilització i perquè la singular cultura, religió, llengua i estil de vida tibetanes, prosperin i floreixin. Serà aleshores essencial que els tibetans puguin dirigir els seus assumptes domèstics i determinar lliurement el seu desenvolupament social, econòmic i cultural.

(…)Finalment, rendeixo homenatge als valerosos homes i dones del Tibet, que han sacrificat i continuen sacrificant les seves vides per la nostra llibertat. Prego perquè s’acabi aviat el patiment del nostre poble.

El Dalai Lama



Per a una versió del I King


L’esdevenidor es tan irrevocable

com el rígid ahir. No hi ha una cosa

que no sigui una lletra silenciosa

de l’eterna escriptura indesxifrable

el llibre del qual és el temps. Qui s’allunya

de casa seva ja ha tornat. La nostra vida

és el sender futur i recorregut.

El rigor ha teixit el cabdell.

No t’apartis. L’ergàstul és fosc,

la ferma trama és de l’incessant ferro,

però en algun tombant de la teva reclusió,

pot haver-hi una escletxa.

El camí és fatal com la fletxa.

Però a les esquerdes hi ha Deu, que sotja.

Jorge Luís Borges (traducció poper)



Maragall valora d’anar a la manifestació de demà a Barcelona


Pasqual-Montilla



Aixeca’t , posa’t en peu de Bob Marley


Aixeca’t, posa’t en peu / posa’t en peu pels teus drets / aixeca’t, posa’t en peu / no abandonis la lluita /Predicador no em diguis que el cel està sota terra / ja se que tu no saps el que val la vida / No es or tot el que llueix i la meitat de l’historia no s’ha explicat encara / Així que mira la llum i posa’t en peu pels teus drets / La majoria de gent pensa que el gran Déu vindrà del cel / per emportar-s’ho tot i fer que tot el món es senti bé / però si tu saps el que val la vida / has de mirar pels teus a la terra / i ara que has vist la llum / posa’t en peu pels teus drets / Estem malalts i cansats del joc de tranquil.litzar-nos / de morir i anar al cel en nom de Jesús /Ho sabem i ho entenem / que el totpoderós Déu es un home viu / Podeu prendre el pel a algú alguna vegada / però no ho podeu fer-ho tot el temps amb tothom /i ara hem vist la llum (que faràs?) / i ens aixecarem pels nostres drets.

Bob Marley (Traducció okocha)



Les Luthiers


       Ja n’havia sentit a parlar abans, i algunes cançons circulaven en cassets per la classe. Però va ser a Barcelona quan em vaig comprar el meu primer CD de Les Luthiers. Un luthier és aquell que fabrica artesanalment instruments. I aquest grup argentí, creat pel descendent de catalans Gerardo Masana a la Universitat de Tucumán als anys 70 (juntament amb Marcos Mundstock, Jorge Maronna i Daniel Rabinovich) a part de construir instruments, construeixen cançons clàssiques magnífiques i un humor finíssim i esbojarrat. Ens posàvem el disc a les tardes i l’escoltàvem al pis fins que en sabíem cada mecanisme secret i podíem recitar aquells monòlegs i cantar aquells temes mítics: El teorema de Thales, Perdónala, La Gallina dijo Eureka, Esther Píscore, etc… Les Luthiers es dediquen a interpretar els temes d’un fictici compositor anomenat Johan Sebastian Mastropiero, home d’una dubtosa conducta que ens presenten a les introduccions. Us deixo amb una mostra del millor de Les Luthiers.

 




De les formes dels uns i dels altres


Formes: Passa una cosa. Que a l’era de la imatge, les formes o la falta de formes són d’índole intel·lectual.  Vull dir que tothom accepta la forma de les patilles de l’Oriol Pujol, el que ja és inacceptable és que el President de la Generalitat empri expressions tan malsonants com cabreo o cabrejat.

 

La nit i el dia: Deixem de banda les ideologies, les invisibles però indissolubles esquerres i dretes, hi ha una cosa més important que és la dimensió de la persona. No és qüestió de sentir-te pròxim a PSC-PSOE o a Convergència (pertànyer a aquests partits no pressuposa una intel·ligència superior o inferior, crec) però tothom amb un mínim de sentit comú ha de ser capaç de trobar les 7 diferències (siguem compassius) que hi ha entre l’entrevista d’ahir a la nit a TV3 a José Montilla i la d’avui al matí a Catalunya Ràdio a Jordi Pujol. Us en dic una que no val: que una era a la tele i l’altra a la ràdio.