novembre 30th, 2007
Conferència del Dalai Lama
(…)Hem d’aprendre de les experiències passades. Si mirem enrere, cap al segle passat, la causa més devastadora del patiment humà, per a resoldre diferències i conflictes, ha estat la cultura de la violència. El repte que tenim davant nostre és fer que aquest nou segle XXI sigui un segle de diàleg, on els conflictes es resolguin sense violència.
En les societats humanes sempre hi haurà diferències d’opinions i d’interessos. De tota manera, la realitat és que avui tots depenem uns dels altres i de l’entorn, i tenim que coexistir en aquest petit planeta. Com a resultat, la única manera sensata i intel·ligent de resoldre les diferències i xocs d’interessos, tant entre els individus com entre les comunitats i nacions, és mitjançant el diàleg, amb un esperit de compromís i de reconciliació. Necessitem investigar, desenvolupar i transmetre aquest esperit de no-violència i invertir en aquests esforços tants recursos com els que invertim en la defensa militar.
(…)La cultura budista del Tibet inspira els tibetans amb valors i conceptes de compassió, perdó, paciència i respecte per totes les formes de vida, que són de benefici pràctic i convenients en la vida diària. Per això desitgem preservar-la. Malauradament, la nostra cultura budista i la nostra forma de vida estan en vies d’extingir-se. La majoria dels plans de “desenvolupament” xinesos en el Tibet, estan dissenyats per integrar completament el Tibet en la societat i la cultura xineses i aclaparar els tibetans demogràficament, traslladant a un gran nombre de xinesos al Tibet. Aquesta política és nociva per a una nació orgullosa i una cultura com la xinesa, i contrària a l’esperit del segle XXI.
(…) El meu sincer desig és que els líders xinesos trobin el coratge, la saviesa i la visió, per solucionar el tema tibetà mitjançant les negociacions. Crear un clima polític que condueixi a una suau transició de la Xina cap a una nova era no seria únicament útil, sinó que la imatge de la Xina es veuria en un cim per a tot el món. Això tindria un fort impacte positiu en la gent de Taiwan i contribuiria molt a millorar les relacions entre la Xina i l’Índia, inspirant una veritable confiança i seguretat. Els temps de canvis també ho són d’oportunitats. Crec fermament que un dia tindrem l’oportunitat de diàleg i de pau, perquè no hi ha cap altra opció, ni per a la Xina, ni per a nosaltres. L’actual estat dels fets en el Tibet, no contribueix de cap manera a mitigar els greuges dels tibetans, ni duu estabilitat ni unitat a la República Popular Xinesa. Tard o d’hora, els dirigents de Beijing tindran que afrontar aquest fet. Per part meva, jo segueixo confiant en el procés de diàleg. Tan aviat com hi hagi un senyal positiu de Beijing, els representants designats per mi, estaran a punt per a entrevistar-se amb oficials del govern xinès, en qualsevol moment i a qualsevol lloc.
La meva postura respecte a la situació del Tibet és molt clara: no estic buscant independència. Com he dit ja moltes vegades, el que persegueixo és que se’ls doni als tibetans l’oportunitat de tenir una legítima autonomia per poder preservar la seva civilització i perquè la singular cultura, religió, llengua i estil de vida tibetanes, prosperin i floreixin. Serà aleshores essencial que els tibetans puguin dirigir els seus assumptes domèstics i determinar lliurement el seu desenvolupament social, econòmic i cultural.
(…)Finalment, rendeixo homenatge als valerosos homes i dones del Tibet, que han sacrificat i continuen sacrificant les seves vides per la nostra llibertat. Prego perquè s’acabi aviat el patiment del nostre poble.
El Dalai Lama
