L’ull de poll – revista d’opinió free

Vet aquí que esperant l’arribada del nou any, en Quim està cercant a la xarxa un manera de putejar uns noiets que des de fa uns mesos li omplen la bústia de missatges apocalíptics amagats sota l’adreça anònima vipocater@gmail.com. També deixen comentaris obscens al seu bloc, on s’entesta a explicar la importància de la fumigació amb una dissolució de 40% de sulfat de coure en aigua destil·lada, per sufocar i prevenir l’atac de la cochinilla a les plantes de cannabis en el seu segon mes de vida.

En Quim està decidit a fer tot el possible per venjar-se, el que li fa més ràbia és que algun d’aquells missatges obscens el posen calent, n’hi ha un de concret que encara el guarda, i de tant en tant, li fa un cop d’ull. No està convençut de que allò sigui possible. [Tio, te’n vas del tema].

Ah, si… en el seu propòsit, escriu l’adreça www.astalavista.com al navegador disposat a descarregar-se l’últim model d’sniffer i instal·lar-lo al servidor per rastrejar totes les entrades. Sense perdre temps tecleja l’adreça www.hackaday.com per informar-se de l’últim model de cuc troià, el qual emprarà per fer-se amb totes les dades possibles dels seus “amics estimats”.

Amb el cor a cent, comencen a arribar dades de l’sniffer, en principi les IP el van portant per diversos punts del mapa, va descartant el gra de la palla, s’excita, això el porta a una idea més recargolada, necessita un esquer.

Escriu un post al seu bloc sobre la varietat Jack Herer, una herba mítica, forta i intensa capaç de satisfer el rasta més exigent. No es deixa la recomanació de fumigar-la al segon mes amb la seva miraculosa dissolució, però variant el percentatge en un 69%. Un cop acabat està decidit a spamejar el post per tots els portals socials, digg, del.licio.us, meneame, remoume, latafanera, … ja sap que el cosiran a negatius (pensament: sembla l’escola això), l’uns per escriure en català, els altres per fer spam del seu propi bloc, els altres… aquests son els que l’interessen, els que posen comentaris grollers a les seves notícies i així creuar les dades per afinar el tret.

D’altra banda sap que el seu post es publicarà automàticament a www.catablocs.cat, www.xbs.cat, www.blocsdelletres.com, www.technorati.com, dons fan us del seu feed per enllaçar les notícies. També cercarà els subscriptors de www.feedburner.com.

La cosa funciona, ja quasi els té, ara cal posar-hi cara als números freds que fan pampallugues a la pantalla, envia un ping per comprovar que l’ordinador es troba en funcionament, ok, resposta afirmativa, fa un primer intent d’introduir-se a la màquina, però detecta que te activat el Guerrer de la xarxa, cap problema, utilitza el que s’en diu un mirall déjà Vu per enganyar aquell software molest del seu camí i hi instal·la el troià.

Comencen a arribar dades, niks, passwords, mails, comptes, ja està, tecleja www.facebook.com, i voilà, les cares dels noiets esgarriacries, els seus noms, cognoms, tot el que necessitava…amb l’emoció li ve al cap la trobada de blocaires que es farà el proper gener i en cerca a la seva web els noms dels inscrits i bingo!!!! tots a la llista.

El Quim amb un somriure diabòlic diu en veu alta: “Nois ens trobarem a la Catosfera”.

1 Comment | In: Relats | tags: Conte, lletres, Nadal, narrativa, relat. | #

No Comments | In: L'ull atent | | #

 Oh, està tan tranquil, / Oh, està tan quiet. / Estàs completament sol / i pacífic fins que… / T’enamores / Zing Boom! / El cel amunt / Zing Boom! / Cavant a / Wow Bam! / Mai havies tingut tanta virilitat, / vols riure vols plorar, / travesses el teu cor amb l’esperança de morir. / Això s’acaba i llavors / és bonic i tranquil, / però de seguida / començarà un altre gran embolic. / Cremes un fusible / Zing Boom! / El dimoni talla fluixament / Zing Boom! / Així que quin és el punt / Wow bam! / d’enamorar-se. / Oh, està tan tranquil, / Oh, està tant quiet. / Estàs completament sol / i pacífic fins que… / Toques la campana / Bim Bam! / Calles i crides / Hi ho ho! / Trenques l’encadenament. / Ostres! La teva inflamació gairebé et produeix un atac. / Aquest paio és Gorge i el pego. / No hi ha errors, això és així. / Això s’acaba i llavors / és bonic i tranquil / però de seguida de nou / començarà un altre gran embolic. / Cremes un fusible / Zing Boom! / El dimoni talla fluixament. / Zing Boom! / Quin és el punt / Wow Bam! / d’enamorar-se. / El cel cava a / el dimoni talla fluixament / tu cremes, cremes, cremes, cremes el teu fusible…

                                  Quan t’enamores.

Björk (traducció fifthbussines)

No Comments | In: Selecció de poemes musicats | | #

Per mi és la flor catalana, la ginesta.

Quan la veig en les costes de les muntanyes tan alegre i lluminosa, me sembla l’ànima del nostre poble florint. I aquella olor que fa! aquella olor de puresa forta; i aquella frescor que té! Me sembla que si ens omplíssim ben bé els esperits de l’olor de la ginesta, seríem més nosaltres mateixos: aixís, alegres, francs, bons, com bons catalans; que ella ens purificaria de les tares que tenim; i que quan algun foraster volgués donar idea de nosaltres, diria: -Mireu, és un poble que la seva flor és la ginesta.- I que tothom l’entendria de seguida; i dirien: – Oh! Quin poble deu ésser!

Ja de petit, no sé per què (devia ser això), la festa de Corpus me semblava la més catalana: Sant Tomàs la festa més barcelonina, però Corpus la més catalana. Ja em costaria d’explicar això, però aquestes coses se senten o no es senten. I a mi aquella olor de ginesta em feia olor de Catalunya; què hi fareu? Era catalanista de la ginesta.

I ara també. Tant és que em digueu una cosa com una altra. Amb la ciència de les races i amb els fets de la història i amb estudis socials i amb el caràcter del nostre dret i amb totes les raons que vulgueu, m’arribareu a fer entendre i deixar-me ben convençut de que Catalunya és quelcom ben personal i ben distint en el món, i que per tant tenim tot el dret d’ésser lliures i de fer-nos la nostra llei. Però totes les vostres raons, ni discursos, ni llibres, ni res, me faran sentir tan català com llavors que en la quietud de la muntanya em trobo tot sol damunt d’una mata de ginesta florida. Llavors me’n podrien venir de doctors i savis i polítics a demostrar-me amb allò mateix de les races i de la història i del dret i de la sociologia que Catalunya no és tal nació, sinó una província d’una nació: jo ho escoltaria tot serenament i tan savis podrien ésser que els digués: -Vaja, teniu tota la raó; però, veieu aquesta ginesta? Sentiu l’olor? Doncs jo trobo que fa olor de Catalunya. Ja podeu desar totes els vostres arguments.

Catalunya és Catalunya perquè fa olor de ginesta.

Joan Maragall

No Comments | In: L'article prestat | | #

No Comments | In: L'ull atent | | #

La veritat és que ningú tenia ganes de fer la crònica del partit de l’altre dia contra el Madrid. Després de veure com es van desenvolupar els esdeveniments, encara ens preguntem què va passar, com pot ser possible que es jugués un partit com aquell, que les coses anessin d’aquella manera.

Vam estar comentant el partit i val a dir que les impressions i sensacions anaven per bon camí, almenys coincidíem amb moltes coses, com ara un plantejament defectuós, un arbitratge sibilí, mala elecció del jugadors, un públic massa fred, que no entrés el xut del Ronaldinho, no acompanyar l’Eto’o en la pressió, mig del camp en inferioritat, poca mobilitat, ens falta el Messi…

En definitiva però és que ja fa molt de temps que el Barça juga el mateix partit, el rival va canviant, però el partit és el mateix, a mi personalment fer sempre el mateix m’acaba avorrint i crec que a la majoria de mortals els hi passa el mateix, crec que els jugadors estan bastant farts de jugar sempre el mateix partit, troben a faltar jugar partits contra rivals que també vulguin tenir la pilota i trenar jugades i atacar en comptes de defensar i contraatacar, quant els hi presenta un equip d’aquestes característiques, pot passar que els hi vingui de nou i fallin més del compte, però per regla general el Barça fa un bon partit i acaba guanyant, perquè els jugadors són bons i juguen molt bé a futbol.

No veig per enlloc les diverses maneres de jugar de que tant parlen els tècnics, no veig per enlloc un plantejament diferent o un canvi ràpid de tàctica per capgirar les coses, el Barça té jugadors per poder fer-ho però cal saber utilitzar-los de la millor manera. Amb això no estic donant tota la culpa al entrenador, entre altres coses perquè imagino les pressions que deu tenir per fer jugar determinats jugadors i que hi ha vegades que ha de protegir els jugadors dels lleons de la premsa esportiva, que normalment sempre l’encerta, igual que el Cruyff, després del partit.

I és que entre tots, premsa, jugadors, entrenadors, directius, seguidors, socis, hem perdut el respecte cap a l’equip i amb això hem donat via lliure perquè els demés, equips rivals, premsa rival, seguidors rivals, directius rivals i arbitres rivals, ens perdin el respecte i ens tractin de la manera que ens van tractar el diumenge.

Hi ha qui diu que el Barça és admirat a tot el món perquè el seu objectiu és jugar a futbol per damunt de tot, de sobreposar-se a totes les adversitats, a arbitratges dubtosos, a rivals bruts, a ambients contraris, però esta faltant l’espurna que altres vegades ha encès l’orgull de l’equip i ens converteix en un equip conformista. No serà que ara mateix el nostre equip és el reflex del que ens està passant als catalans?

2 Comments | In: Pilota a l'olla | tags: Barça, futbol, guanyar, Madrid, perdre. | #