març 31st, 2008
Músiques nocturnes: Electrònica
Hem confeccionat una nova llista de reproducció que trobareu al final del bloc: música electrònica.
març 29th, 2008
El fred i altres substàncies
Dia: 27-03-08 Hora: 23:45 Lloc: Escalinates d’un carrer Conversa: Dos nois que hi són asseguts, bevent i fumant.
- ¡Qué frío que hace hoy!
- Vaya, tengo los tiesos pelos.
març 28th, 2008
Suzanne , de Leonard Cohen
La Suzanne et porta
a la seva casa al costat del riu,
on pots escoltar passar les barques,
i passar tota la nit amb ella.
Saps que està mig boja,
per això vols ser allí.
T’ofereix té i taronges
que venen de la llunyana Xina.
I just quan vols dir-li
que no tens amor per donar-li
ella et posa en la seva onada
i deixa que el riu respongui
que tu sempre has sigut el seu amant
I vols viatjar amb ella,
vols viatjar a cegues
i saps que confiarà en tu,
perquè has tocat el seu cos perfecte
amb el teu pensament.
Jesús era un mariner,
quan va caminar per sobre les aigües
va passar molt de temps observant
des de la seva solitària torre de fusta,
i quan va estar ben segur
que només els homes que s’ofegaven podien veure’l
va dir : “Tots els homes seran mariners
fins que el mar els alliberi”,
però fin i tot ell estava desfet
molt abans que s’obrís el cel,
abandonat, quasi humà,
es va enfonsar sota la teva saviesa com una pedra.
Ara , la Suzanne t’agafa la mà
i et porta fins al riu,
vesteix plomes i parracs
dels taulells de l’Exercit de Salvació.
Els sol vessa com la mel
damunt la nostra senyora del port.
I ella t’ensenya on mirar
entre la brossa i les flors.
Hi ha herois a les algues,
hi ha nens al matí
que apunten buscant amor
que apuntaran així sempre
mentre la Suzanne aguanti el mirall.
I vols viatjar amb ella,
vols viatjar a cegues
i saps que confiarà en tu,
perquè has tocat el seu cos perfecte
amb el teu pensament.
Leonard Cohen (traducció Okocha)
Aquí interpretada per Nina Simone.
març 28th, 2008
La nit del caçador – Testimoni de càrrec – Les coses canvien
La nit del caçador (1955): Obra mestra dirigida per Charles Laughton, la seva única pel·lícula darrera les càmeres. Un home comet un atracament i confia el botí (10.000 dòlars) als seus fills. A la cel·la de la presó, mentre espera ser executat, coneix un predicador (Robert Mitchum) que escolta la història dels diners i comença així una inquietant, bellíssima, poètica persecució de l’ogre contra els nens que té com a rerefons els contes dels germans Grimm. Imprescindible.
Testimoni de càrrec (1957): Sir Wilfrid Robert (Charles Laughton) és un prestigiós advocat criminalista de Londres a qui li prohibeixen, després d’una crisi cardíaca, el tabac, l’alcohol i els casos criminals. Però es presenta al seu despatx un afable personatge, Leonard Vole (Tyrone Power), acusat de matar una dama rica per cobrar l’herència. Tot i que les proves semblen irrefutables, Sir Wilfrid accepta el cas contravenint els metges perquè creu en la seva innocència. Un gran guió basat en una novel·la d’Agatha Christie, un repartiment de luxe (arrodonit amb Marlene Dietrich) i possiblement el millor director de la història del cinema, Billy Wilder.
Les coses canvien (1988): David Mamet dirigeix per primera vegada un guió seu. Un humil neteja-botes d’origen sicilià (Don Ameche) rep la proposta d’una banda criminal de Chicago de fer-se passar per un dels seus que ha estat acusat d’assassinat. Després de complir els 3 anys de presó rebrà una important suma de diners. Un gàngster pelacanyes (Joe Mantegna) serà l’encarregat de custodiar-lo un cap de setmana mentre esperen a lliurar-lo a la policia el dilluns i entre ells naixerà una amistat alimentada pel que haurien pogut ser si no fossin el què són.
març 27th, 2008
Incorrecte, políticament.
Ja fa uns dies, els voltors de la premsa, es van fer ressò d’una entrevista amb la dona de Jordi Pujol, la Marta Ferrussola. L’he anomenat així expressament perquè a nivell informatiu, és el què és, la dona de l’anterior president de la Generalitat de Catalunya. El titular de la notícia era que havia dit que a ella la molestava tenir de president de la Generalitat de Catalunya un andalús amb un nom castellà. Les reaccions no es van fer esperar, que si racisme, perjudicis, està malament del cap, no sap el que diu, enveja, impotència, etc, etc.
També fa uns dies van defenestrar una col·laboradora de la campanya de la Hillary Clinton per dir que l’Obama havia arribat fins aquí perquè era negre. La Hillary ha arribat fins aquí perquè és dona? Un altre assessor silenciat, en aquest cas del cantó d’Obama va ser el “pastor” de la seva església, per maleir els blancs d’Amèrica.
Tots van fer comentaris que en diuen políticament incorrectes, tots van expressar opinions personals, que encara que molts del seus entorns les comparteixen fins a un cert grau, no convenen als interessos dels seus partits en aquell moment.
Aquí és on ve la meva pregunta: El moment dicta el què és políticament correcte o és políticament correcte el què es diu, sigui quin sigui el moment?
Un exemple: Els assessors caiguts ara, tornaran quant el duel sigui contra els republicans?
Un altra pregunta: Si el que és diu és políticament rentable, passa a ser políticament correcte?
Un exemple clar son els continus atacs a Catalunya del PP que són políticament rentables a la resta d’Espanya. Són políticament correctes?
Una pregunta més: Què dirien els mitjans de comunicació si la Sonsoles digués que la molestaria tenir a España un president del Govern català? Seria políticament correcte? Seria políticament rentable? i si la que ho digués fos l’Ana Botella?
Una afirmació: Tots sabem que aquest cas (que sigui president del govern espanyol un català) és impossible.
La meva opinió de tot plegat: Partint de que tots aquests comentaris remarquen diferències, ja sigui d’origen, de color de la pell, de gènere… la política és com una núvia lletja.
març 27th, 2008
En Teo s’emborratxa
La relació de les administracions amb el jovent sempre ens depara sorpreses. La última, la campanya de
No sé per on es distribuiran els tríptics d’aquesta campanya absurda, però segurament tampoc encertaran en el lloc de distribució. Si voleu un oci nocturn responsable aneu a dir-ho a les portes de Masia. Però a mi deixeu-me en pau. Si voleu elevar la qualitat del meu oci nocturn promocioneu el Macallan a les discoteques en comptes de la garrafa. És indignant aquest paternalisme de les administracions, i tan mal fet, a més a més, que frega el ridícul. A una persona que fuma porros creus que el farà reflexionar un ninot que es digui, per exemple, el col·lega fumeta? Si voleu educar passeu a les escoles la pel·lícula Kids, de Larry Clark i feu-ne un debat, colla de totxos.
Un dia m’imagino un conseller sortint a la sala de premsa i dient: “Els Mossos han vist un OVNI. L’OVNI ha aterrat en un descampat a prop de Sant Climent Sescebes. La porta s’ha obert, l’interior era ple de llum, i n’han sortit en fila índia uns éssers estranys, anomenats joves.”
