Ja fa uns dies, el conseller Nadal, si home, aquell que parla molt i no diu res, de veu monòtona d’efecte adormidora, en una de les seves intervencions mediàtiques va deixar anar que el nou finançament permetria continuar donant als catalans l’excel·lència en els serveis que reben. Vaig trobar-me clavat a la cadira, sense donar crèdit al que havia sentit. Quin exercici de cinisme elevat a la màxima potència. Quina manca de sensibilitat, quina barra!!!!!
Si us plau companys, hi ha algú que trobi que els serveis a Catalunya siguin excel·lents? els serveis educatius del nostre pais son excel·lent? els serveis sanitaris del nostre poble son excel·lents? els serveis socials son excel·lents? les comunicacions, medi ambient, urbanisme, polítiques socials, formació, son excel·lents? hi ha algun servei que rebem els catalans per al qual paguem mensualment una bona part del nostre sou que sigui excel·lent?
Potser només em passa a mi i tinc una visió esbiaixada, però avui mateix al CAP (Centre d’Atenció Primària) en demanar un metge de tarda per a la meva filla, resulta que no hi havien metges de tarda, però que miraran el més que ve, a veure què hi poden fer, perquè diuen que hi han d’haver canvis (esperem que a millor, però a aquestes alçades és molt esperar). Quan et visiten, cada vegada et demanen menys proves, menys analítiques (suposo que per estalviar cales) i com que els metges que surten de les facultats de medicina han après el seu ofici i fan el seu diagnòstic basant-se amb les anàlisis, dons el errors de diagnòstic no paren de créixer.
Al registre civil (ja sé que depèn del govern de Madrid, i què… no hi te res a dir el nostre govern?) encara m’han demanat més papers d’un expedient començat l’octubre de 2006 després d’haver-hi anat ja quatre vegades amb la pèrdua d’hores de feina que després s’han de recuperar, i son moltes hores! perquè per arribar al taulell almenys en tardes un parell, un expedient obert per un descuit o errada del jutjat al posar-hi nom al meu fill en el procés d’adopció que va començar el 1999 i va acabar el 2006 (exemple de serveis judicials).
Si parlem d’ensenyament i tens la sort de tenir un fill que s’adapta al sistema establert, no hi ha gaires problemes, només els endèmics, però si tens un fill que no té la motivació necessària per ell mateix, dons ja has begut oli, dons el sistema no està preparat ni té els recursos necessaris per tractar els casos específics i els pocs recursos que anys enrera es dedicaven a aquests nens ara s’han de destinar a integrar els nens immigrants, deixant la problemàtica d’aquests altres nens als pares que es poden permetre pagar educadors alternatius. Recursos econòmics per educació de Consells Comarcals i Ajuntaments es destinen a pagar beques de menjador a famílies més desfavorides, servei, aquest del menjador, que fan possible les diferents associacions de pares i mares de les escoles, així com els serveis d’acollida de matins i tardes que són vitals per poder quadrar la tant publicitada conciliació laboral i familiar. Aquests serveis d’acollida es subvencionen des de fa tant sols tres anys amb un màxim del 15% del cost del servei. I les llars d’infants? quantes famílies poden portar als seus fills a un llar d’infants pública? No heu experimentat la sensació que per entrar-hi has de tenir padrins?
En quant a les comunicacions, només cal mirar Barcelona i la seva àrea metropolitana per veure que viuen en un embús permanent i al damunt si des d’altres indrets del país has d’anar a la capital per fer gestions (que hi has d’anar més d’una vegada a l’any) per arribar-hi cal pagar peatge, però no ens enganyem el nostre pais està basat en el peatge, paguem peatge per cada una de les coses que fem, per circular, per menjar, per llegir, per viure. També podríem parlar de les polítiques d’habitatge que han encarit espectacularment el preu de les cases, que han fet rics els constructors i els especuladors, que hem pagat o estem pagant tots, i tot per una manca de finançament a nivell local alenat per la voràgine electoralista. Perquè senyors, molts ajuntaments han fet coses que ni punyetera falta els feien als seus llogarrencs.
Així que digueu-me que estic equivocat, digueu-me si us plau que el que explico només em passa a mi, que tot es un cúmul de circumstancies casuals, que pateixo alguna mena d’al·lucinació, que tinc virosta… Digueu-me que tot està bé, que tot és excel·lent, perquè si no és així i el què dic és veritat i el màxim a què podem aspirar els catalans és aquest nivell de serveis, jo baixo del tren, si alguna vegada es digna a arribar a temps a la parada.
1 Comment | In: En veu alta | | #
