He anat a la farmàcia a demanar unes boletes homeopàtiques i hi havia una dona (una clienta), d’uns 55 anys que estava plorant. Estava comprant ansiolítics i entre sanglots anava explicant el que li passava. Val a dir que només hi he estat com a molt cinc minuts, però he sabut que el novembre de 2005 (ella ha dit la data exacta, la tenia gravada al cap i la maleïa) després de quatre mesos que havia passat tenint cura de la seva mare en els seus darrers dies, va decidir gaudir de la seva afició al ball en un saló on havia anat tota la vida.
Conec molta gent d’edats d’entre 55 i 80 anys que esperen el diumenge per anar a ballar, una motivació que els manté actius i aferrats a la vida.
Dons la dona va anar a ballar i va conèixer un home d’uns 64 anys, fins aquí tot normal, però resulta que d’ençà d’aquell dia l’home l’ha estat acossant sense aturador, la segueix allà on va, fins hi tot truca a la porta de casa seva. La dona viu amb la seva filla, està separada i aquest home, aprofita quant la filla no hi és per intimidar-la encara més.
Explica que ja ha anat a la policia, a la guàrdia civil, als mossos d’esquadra i ningú hi posa remei i fins i tot ha tingut d’escoltar d’un guàrdia civil que això que surt per la tele de que maten les dones no és veritat. La dona s’ha assegut i la farmacèutica li ha portat un got d’aigua, no sabia què fer dons l’home estava a l’aguait per continuar la seva cacera.
Estic segur que si la policia, o els mossos d’esquadra o els guàrdies civils s’han dignat a interrogar a l’home en qüestió, els ha sortit amb la cançoneta de que aquesta dona s’ho inventa tot i que està boja, i els agents de l’autoritat, defensors de l’ordre, dels drets i les llibertats de tots els ciutadans d’aquest país han marxat per allí on han vingut i algun fill de puta encara l’hi haurà donat la raó.
Desitjo que no sigui la protagonista dels propers cinc minuts de silenci, a les 12 del migdia, a la plaça de l’Ajuntament.
No Comments | In: En veu alta | | #
