L’ull de poll – revista d’opinió free

Us explicaré una història, una història de drets d’autor, discogràfiques, SGAE, distribució, radiofòrmules i demés implicats en el negoci. Us l’explicaré perquè n’estic fart de tanta hipocresia avalada ara per la recent nomenada ministra de cultura.

Capítol I – El suport CD

Durant un temps vaig pertànyer a un grup musical que va tenir la sort de publicar alguns discs i, també per aquell temps, vaig viure en primera persona el pas del vinil al CD. La indústria musical, discogràfiques al capdavant van apostar des d’un primer moment per aquesta innovació tecnològica, encara que en aquell principi les gravacions als estudis encara es feien la majoria en format analògic, s’editaven les còpies en CD.

Quant s’imposa un canvi tecnològic, els que no sou ingenus o simplement confiats, sabreu que en qualsevol àmbit el motiu principal d’aquest canvi és un estalvi considerable en els costos de producció i així aplicant la següent fórmula:

Preu del producte = costos de producció + % de benefici

Tenim que si abans de canviar la tecnologia el preu del producte era:

10 $ = 5 $ + 5 $

Aplicant la rebaixa tecnològica en els costos de producció tindríem:

10 $ = 2 $ + 8 $

Així, una considerable retallada en els costos de producció i mantenint el preu de venda incrementem considerablement el benefici. El canvi tecnològic és realment rentable.

Però que va fer la indústria? La indústria va menystenir la societat i va aplicar la fórmula:

30 $ = 2 $ + 28 $

Si senyor, el canvi al suport CD va suposar per a la indústria un augment del benefici d’un 500 %. Enlloc de traslladar a la societat les avantatges d’aquest canvi tecnològic el van fer servir per augmentar astronòmicament els seus beneficis.

Perquè sigueu sincers, algú es descarregaria música si els CD en lloc de costar 25 € pel cap baix en costés 6 €? o fins i tot mantenint el benefici que tenien 4 €?

En aquell temps el cost de producció de cada còpia (em refereixo sols al suport) tenia un preu de 600 pts i el d’un CD 100 pts. Un LP costava unes 1.200 pts. i el d’un CD 3.500 pts. Voleu dir-me qui va provocar la pirateria?

Continuarà…

1 Comment | In: En veu alta | | #

Deia un amic en una de les seves reflexions públiques que els mediocres «son capaços de dur a terme les més malabàriques aliances per impedir que algú amb intel·ligència, efectivitat, honestedat, coherència… els pugui posar en evidència» i que només tenien un handicap, «la història no els dedicarà una sola línia». Aquesta lúcida reflexió la podem aplicar en qualsevol àmbit, política, treball, esport… dons malauradament estant farcits de mediocres, incompetents i ineptes que es tapen les seves vergonyes (incapacitats) els uns als altres i fan conxorxa tàcitament per subestimar i fins i tot sabotejar l’«adversari».

La majoria de vegades fan servir el que jo anomeno la tàctica del “paleta”, una de calç i un altra d’arena; comencen amb un elogi a vegades desmesurat per tot seguit posar tot l’èmfasi en una «possible» errada que es pot donar (però que encara no s’ha donat) sustentada en dades extretes de l’arxiu d’una memòria esbiaixada, en altres circumstàncies i amb altres protagonistes.

També podríem afirmar, que quant una persona o col·lectiu sobresurten, fan les coses bé, s’esforcen, són efectius, coherents i treballen amb intel·ligència, es veuen més els qui no donen la talla, els que patinen i es justifiquen fins a donar una imatge realment patètica.

Per tot això que acabo d’exposar espero que el Barça guanyi la lliga, la copa i la champions i deixi en evidència el grapat de mediocres opinadors, locutors, teòrics, exentrenadors comentaristes, periodistes i demés titafredes que no donen la talla.

Una cosa és segura, la història no els dedicarà ni una sola línia.

No Comments | In: Pilota a l'olla | | #