juny 11th, 2009
juasch, juasch
No sé perquè al superperiodistaesportiu de la contra de l’As[s] (cul en anglès), no se li ha acudit. Ell, que és el supermestreocurrent de l’acudit (valgui la redundància), escatològic i punyent. Ell, que no li cauen els anells a l’hora de ridiculitzar o satiritzar les situacions o decisions del món del futbol o de qualque cosa que es posi en el punt de mira. Pot ser que aquest paladí del sarcasme, galàctic del periodisme, tertulià d’alta volada, no ens avisi d’allò que ens ve a sobre, d’allò que ens caurà al damunt?
I és que la situació és preocupant, per una banda es perfila a l’horitzó l’atzucac de Silv[el]a o la daga Florentina/o d’Andrenio, però potser no en fa referència ja que està dolgut amb els acadèmics de la llengua espanyola per no reconèixer la seva aportació sublim a la llengua de Cervantes. (Campió del món d’Enduro natural de Cambrils).
A continuació, l’amenaça de convertir-se paradigmàticament en la pèrfida Albió[l], botxí executor de tantes “armadas invencibles”, però es pot donar el cas que algú li tirés en cara que Villa Miseria también es América (de Bernardo Verbitsky ,cosí per part de mare de Jaime Lissavetzky, que alguna cosa té a veure amb l’esport, però no recordo quina) i tot plegat es converteixi en una dècada infame.
Però el més preocupant, després de mesos de caguera mediàtica, és que ens trobem davant de l’esdevenidor amb una mitja de doble Diarr[e]a, ai lass! i que invariablement i sense aturador esdevindrà pastosa kaka (altrament dit merda) sota el complaent verb florit de Vald[ano].
No sé com és que el juasch, juasch, no ens informa de tot aquest merder, però com a bon cristià[ano] després es perdona tot, només cal anar a missa el diumenge per veure algú vestit de blanc aixecant una copa gloriosa.