Carta enviada a bustia@avui.cat
Dimecres vaig rebre el meu avui del 18-11 i llegeixo, incrèdul, l’ADEU de l’admirat articulista SALVADOR SOSTRES.
Soc subscriptor des de l’inici de l’AVUI , el 23-7-1976 , i a més modest “compte partícep” i accionista de Premsa Catalana S.A. , tot a fons perdut , però amb convicció de poguer col.laborar en un diari nostre en català.
No sempre estic d’acord amb els articles del Sr. Sostres, com tampoc ho puc estar algunes vegades amb els de la resta de col.laboradors, sigui del tema que sigui, però se respectar les opinions més diverses que enriqueixen i diversifiquen el contingut del nostre AVUI.
Un articulista o col.laborador ha de tenir la llibertat d’expresió, i si es passa o pot ofendre algú, hi ha mecanismes a l’abast dels afectats per a defensar-se i inclús exigir responsibilitats.
Els qui han presionat a la direcció de l’AVUI per l’acomiadament del Sr.Sostres no els crec propers ideològicament als qui van provocar la sortida del Sr. Galinsoga de La Vanguardia, més aviat als qui van denunciar la “crosta nacionalista” a TV3 i Catalunya Radio.
No em voldria donar de baixa de l’AVUI, perquè l’estimo com estimo Catalunya, però si el diari tendeix a seguir consignes partidistes, no trigaré gaire a fer-ho.
Salvador Daroca Ciurana
Subscriptor núm . 6036341
No Comments, Comment or Ping
Reply to “L’acomiadament de Salvador Sostres”