Entre els partits polítics que formen part de l’engranatge institucional oficial es percep una mena de desorientació. Dubten, veuen que les tàctiques que han estat utilitzant en els anys del post-franquisme ja no funcionen. El camp que tenien per conrear, s’ha omplert de males herbes i s’ha convertit en una deixalleria de materials de construcció.
Diuen que la culpa és de tots, que la ciutadania no s’ha implicat amb la construcció de la democràcia, que hem estat passius. Però la veritat és que durant tots aquests anys els mateixos partits polítics han fet tot el possible perquè això fos així, maldant en minvar la independència i la participació de les persones i de les entitats ciutadanes en el procés democràtic convertint-lo en partitocràtic.
I és que això de les consultes els ha agafat amb el pas canviat, no s’esperaven una reacció ciutadana d’aquestes característiques, i això que d’indicadors n’hi havia per tot arreu, indicadors que no van recollir els innecessaris, prescindibles i ridículs informes demanats per assessorar i pautar l’acció de govern [sic].
Algú va dir fa anys que el món ja no necessita líders ni guies (Führer en alemany), el que és cert, és que no hi ha líder sense objectiu. Ara, molta gent s’ha posat a treballar per un objectiu de dignitat personal, sí personal i en la consecució d’aquesta dignitat no es vol sentir a parlar de lideratge de cap partit polític (profunda reflexió). Tenim dons un objectiu comú que ens implica a cada un de nosaltres de manera individual a liderar els nostres actes.
Arribats a aquest punt hom es pot preguntar si els partits polítics fan falta, si són necessaris… i la resposta és sí i per una sola raó: necessiten i han de liderar la recuperació de la seva dignitat.
One Comment, Comment or Ping
El que s’omple la boca de lideratge s’enfonsa en el fang de la mediocritat.
desembre 11th, 2009
Reply to “La dignitat de Catalunya (i2)”